|
Qui estā en línia?
|
Els certàmens poètics que foren instituïts a Barcelona l'any 1859 amb el nom de Jocs Florals, i que volien ésser una restitució dels que amb el mateix nom havien tingut lloc durant l'Edat mitjana, constituïen actes importants per al foment de la llengua catalana, especialment entre la gent de lletres, però, de retruc, prestigiaren la llengua entre el poble. Mossèn Alcover aprofità el de l'any 1905 com a plataforma per parlar a favor del redreçament de la llengua que havia d'ésser obra de tots, no només dels poetes i lletraferits. Després de lamentar-se per l'estat en què es trobava el català per la negligència i abandó dels qui el parlaven, digué per a tots:
"(...)" Senyors, no cregueu que jo pretenga que no s'és fet res per la llibertat i depuració de la nostra llengua. Molt, moltíssim feren els grans iniciadors de la nostra renaixença i l'estol gloriosíssim dels poetes i escriptors que els seguiren. Feren moltíssim , però moltíssim; feren lo que no es pot dir, lo que negú creia que arribassen a fer; ni ells mateixos s'ho porien imaginar. Lo que vull dir, lo que és evident de tota evidència, que encara hi ha molt més per fer. És lo que us he dit: lo que fan tres sigles, no es desfà amb una grapada; lo que descuiden i abandonen nou generacions, no ho refà, no ho torna alçar una generació; és mester tot l'esforç d'un parell de generacions. I aquest és el nostre cas. Sí, és una tasca grossíssima i llarguíssima això de restaurar una llengua i alçar-la de l'oblit i del menyspreu dels mateixos que la parlen i enlairar-la a la glòria, que tothom la torn estimar i li rendesquen homenatge; és una tasca grossíssima i llarguíssima depurar una llengua, reconstituir-la, fer-li cobrar l'esplendor i el prestigi perduts i cenyir-li de bell nou la corona i posar-li el ceptre dins les mans i asseure-la an el trono com a reina.
Del llibre "Bruixat per la llengua", d'Antoni Llull Martí, publicacions de "SA NOSTRA" - Caixa de Balears - col·lecció TIÀ de sa REAL - Mallorca 2001 |
|
|
Prenint el demble a les paraules |
CAPÍTOL 9
LA SINONÍMIA, RIQUESA DE LA LLENGUA
En totes les llengües que conec, i supòs que en totes les del món, hi ha sinònims,
paraules que signifiquen la mateixa cosa que una altra o altres. D’antuvi,
això pot semblar un inconvenient, una sobra de vocabulari que no té cap utilitat
i que obliga a memoritzar més mots dels que fan falta. Però no és així. Els
sinònims, si el qui parla o escriu en fa una bona tria, permeten embellir la llengua.
En moltes ocasions, fins i tot el més profà en artificis literaris pot veure si
un mot hi diu més que un altre, en una determinada expressió lingüística, i
també es dóna el cas que un determinat mot s’usa sempre en una expressió i no
és substituïble per un altre, encara que en sigui sinònim. Per exemple, cap, testa
i cabeça es poden utilitzar com a sinònims en frases com «té un bon cap» (o una
bona testa, o una bona cabeça), però ningú dirà coses com: «L’han anomenat
testa dels bombers», però sí que es pot dir que «s’ha romput sa testa», com tampoc
seria normal dir «aquesta dona és la cabeça de l’oficina», però sí és correcte
parlar d’una cabeça d’alls o dir de qualcú, amb tot i que no sigui gaire usual, que
«té bona cabeça» volent dir que és molt intel·ligent. Els articles ací agrupats, parlen
de diversos mots que tenen el mateix significat, i dels usos que se’n sol fer,
i en el següent capítol en veurem uns altres amb significats afins però que cal
no confondre’ls amb sinònims. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
|
